Benvinguts a Olor a gespa humida!Avui ja toca ambientar-se per aquest fredolic hivern que s'ha despertat massa d'hora i no ha deixat a la tardor posar-se un abric ben gruixut!
--------------------------------------------------------------- - - - ★
En Pau estava massa nerviós per dormir. S'havia passat tot el dia mirant-se tots els catàlegs de joguines i repassant la carta al Pare Noel mentalment, ja que l'havia tingut que enviar dies enrere sinó no li podria comprar a temps per a dur-los-hi a casa.
Mentre estava agitat al llit, pensava en aquelles persones tan estranyes que avui l'havien saludat. Aquell matí, havia anat amb la seva bicicleta fins a la botiga de joguines més propera de casa seva, i s'havia passat molta estona mirant l'aparador. Al final, cansat de mirar-se les joguines des de fora passant fred, es va decidir a entrar. Just entrar dins, es va topar amb un home vell, amb la pell molt blanca una barba espessa i llarga.
- Perdó! - li va dir automàticament en Pau.
- No et preocupis noi, anava més despistat jo que tu. - va dir el Pau mentre se'l mirava de fit a fit. - No et quedis mirant-me com un estaquirot!- Ho sento... - va dir desviant la mirada tan ràpid com podia fins que va notar una calentor que li pujava a la cara.
En Pau ja estava apunt de marxar del costat d'aquell estrany quan li va dir:
- Escolta, noi! No hauràs pas vist una estrella daurada per aquí al terra. Es que l'acabo de comprar i com que no tinc molta vista no la trobo. Que em podries ajudar?
- A veure... - va dir en Pau mirant pel terra i remenant entre algunes joguines de sota.- Miri! Ja l'he trobada.
Era una estrella preciosa daurada amb un una cadena platejada fina que li feia fer de penjoll.- Aquí té! - li va dir en Pau tot orgullós.
- Moltíssimes gràcies noi! Estava patint molt ja que es un regal molt preuat que tinc. Per donar-te les gràcies d'haver-ho trobat. Pots triar el regal que més vulguis d'aquesta botiga.
En Pau s'ho estava rumiant molt bé ja que era solament una cosa, però a més a més es preguntava perquè aquell home tan vell i humil li volia fer un regal (el que ell vulgues!), pel simple fet de trobar-li el penjoll.
- Senyor m'agraden moltes coses d'aquesta tenda, però crec que no fa falta que em regali res, només l'he ajudat a trobar el penjoll. - va dir-li amb sinceritat.
- Ai! Xicot! - va dir remugant - T'ho torno a dir tria el que vulguis.
S'ho va tornar a rumiar molt bé i aquesta vegada pensava si n'era de cert que era de valuosa aquella estrella per a aquell home vell i tan mal vestit. Així que, va decidir agafar-se una estrella pareguda a la de l'home però molt més petita i daurada. Després d'haver-li donat es va quedar envaladit per la brillató que desprenia, la menuda joia regalada. Quan va aixecar el cap, aquell home vell ja havia desaparegut. No havia tingut temps ni de donar-li les gràcies.
En recordar aquella escena va agafar l'estrella que ja duia penjada al coll i se la va quedar mirant fins que es va quedar adormit.
------------------------------------------------------------------------------------------------------ - - - ★
La segona entrega, com data límit una setmana!! Espero que us hagi agradat i que hagueu pugut intuir que pot ser aquest home vell amb barba i pels blancs.
Molts petons!
Gee.
3 comentaris:
je,je,je,je ... molt re-bé aquest conte!
Dubto entre si el sr. de la barba blanca és:
1) El sr. Melcior que ha decidit independitzar-se dels altres 2, cansat d'anar sempre en pack.
2) El pare del nen que fa molts anys que va marxar i amb molts remordiments torna 10 anys després i li vol compensar l'absència de la millor forma possible.
... ho he encertat, o què??? ;)
jajaja, una de les dos es correcta, i l'endevinaras a la segona entrega! Així que prefereixo el misteri per continuar llegint :P
Pareix que només et tingui a tu com a lector, jajaja a quasibè les últimes entrades solament em comentes tu!! =D
Publica un comentari a l'entrada