Happy Kivaween!

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida! Doncs aquí us deixo un altre dels meus petits relats, mig modificats, que tenia guardat en un racó de la llibreta anomenada "Imaginació". Tracta sobre una noia no desitjada pel seu pare i estimada per la seva mare que es converteix en bruixa la següent nit del seu aniversari. Espero que us agradi!

"Tenia quinze anys acabats de complir i no ho havia pogut celebrar amb les seves amigues, ja que el seu pare l'havia castigada a la seva habitació. La seva mare mai i posava objeccions, ella sempre estava callada i assentia a tot el que digues el seu pare. La Kiva ja havia intentat escapar-se de casa però al final sempre l'acabaven trobant.Quines ganes tenia de complir la majoria d'edat! En el moment que estava murmurant en contra dels seus pares, la seva mare va obrir la porta de l'habitació hi va entrar. La Kiva la va mirar directament als ulls i li va fer aquella pregunta tan renyida dins del seu cap:

•  Per què sempre em castigueu sense cap mirament a la meva habitació? Saps que no he fet res dolent!

La seva mare no li va contestar la pregunta però si que li va explicar una cosa:

• Quan jo era petita vivia molt lluny d'aquí a un lloc on no moltes persones aconseguien anar. Era un lloc on tot fluïa, ple de colors i meravelles. Cada passa que feies podria convertir-se en mil i una sorpreses, però un dia els meus pares i jo ens vam haver de marxar de casa nostra. Jo tenia totes les meves amigues i amics allí, molts de records, massa vivències... mai hagués volgut marxar d'allí però m'hi van obligar a la força. Quan viatjàvem a la nova casa ens van parar el carruatge i ens van assaltar. El meu pare i la meva mare van morir allí, a mans d'uns desgraciats i a mi em van deixar sola enmig del bosc envoltada d'animals salvatges i perill. Per sort em va trobar el teu avi, em va criar com si fos la seva filla i després em va fer casar amb el seu únic fill, el teu pare. Simplement espera a que el pare es calmi i d'aquí un temps ja no hauràs de venir més.

Al següent matí quan la Kiva es va despertar i es va mirar anar al lavabo, va posar el crit al cel.

• Què és això?!?!

Un preciós gat negre amb un pelatge molt espès i els ulls daurats l'estava observant des de sobre l'aiguera. La seva mare va estar al costat de la Kiva en pocs segons d'haver sentit el crit, en veure el gat el va agafar i li va apropar a la Kiva.

• No vols el teu regal d'aniversari?
• Es... Es per... Es per a mi?
• I es clar que si! - va dir la mare amb un somriure d'orella a orella.
• Esmeralda! Baixa a fer l'esmorzar! - va cridar el seu pare.

La seva mare li va deixar el gat a les mans i va baixar corrents amb un somriure que mai vist en ella. Que volia dir tot allò? Si el pare mai ha volgut un animal a casa! De moment el va deixar sobre el llit i es va començar a vestir."

Molts petons i deixeu algun comentari!!! =D

gee.