Una bonica història dels avis (L)

Benvinguts un altre cop a Olor a gespa humida! Aquí us deixo la història promesa! Espero que us agradi!

L'avia Olga sempre em contava les seves trapelleries amoroses de quan era jove, una d'aquestes em va cridar molt l'atenció.

• Doncs aquest noi es veu que era el professor de matemàtiques i m'encantava com...
• Com has dit?!? - vaig dir incrèdula.
• Filla! Que no m'escoltes?
• Hi és clar que si! - deia dissimulant - El que passa es que estava pensant en una altra cosa.
• Estiguis més atenta perquè no t'ho tornaré a repetir. - vaig assentir totes les vegades que van fer falta per a que s'ho empasses. - Com havia dit abans de que m'interrumpissis... Jo anava a l'instidud o com ho digueu ara, tenia 18 anys i era una noieta molt entremaliada, sempre estava entremig de problemes i al final sempre em castigaven. Gairebé els teus rebesavis em fiquen a un correccional, però llavors el vaig conèixer, un noi corpulent, en les galtes rosades, moreno i amb una ulls d'un verd fosc brillant. Era el professor en pràctiques de matemàtiques... des de llavors intentava estar davant de tot de la classe, atenta a aquell ni tan exòtic. Un dia sortint de classe, despistada com jo era - va dir amb un cert to provocatiu - em vaig topar amb ell. Em va ajudar a recollir els llibres i vam xarrar del que estava fent a l'escola.
  Van passar els dies i cada vegada ens veiem més sovint fins que un dia vam anar a fer un cafè. Vam parlar pels descosits! Ens encantava xarrar i encara més estar l'un al costat de l'altre. Em ca portar a casa amb la seva motocicleta i a la porta... ens vam quedar els dos aturats, sense saber que dir de la vergonya, ell em va mirar als ulls igual que jo amb ell i amb un instant ja m'estava besant... - l'avia ho va dir amb els ulls brillants i amb les galtes cada vegada més rosades - Al dia següent va semblar que el que havia passat la nit anterior era un somni. M'evitava, ni em saludava, ni una sola mirada. Al final, farta, vaig tornar a utilitzar la meva fabulosa torpesa. Es va disculpar i va dir que aquella relació s'havia d'acabar. Jo, incrèdula, me'n vaig anar corrents fins a la porta de casa meva, que no em vaig atrevir a obrir.
  Quan ja era fosc es va sentir una motocicleta. El conductor va baixar, es va posar davant meu i em va dir: "Ho sento de veritat, no tornarà ha passar." - és va fer silenci-
• T'estimo!
• Què bonic avi! - vaig dir en girar-me i veure que l'avi estava dret al costat de la porta de l'habitació de l'hospital.
• T'he portat unes flors, amor meu - li va dir a l'avia.
• Així tu ets el famós professor de matemàtiques?
• No ben bé. Jo era l'ajudant del conserge, però ja saps que a l'avia li agrada exagerar. - em va dir fent-me una guinyada.

D'aquí poc trauríem a l'avia de l'hospital la cicatriu del ronyó se li estava curant.

gee.