Reflexions paranoiques :S

Si no voleu, no cal que ho llegiu, són uns pocs dels pensaments quan tinc abans d'anar-me'n a dormir quan repasso tot el que ha passat durant el dia. I tot arran d'un petit comentari d'un polític que per no votar un assumpte a favor, la borsa ja es desplomava. El comentari que va fer, va ser dels més savis que he sentit d'un polític: Si pel meu vot la borsa s'ha de desplomar, vaja sistema econòmic que tenim.... 

I si es crea un sistema polític-econòmic pel qual la política i l'economia siguessin completament diferent? La humanitat té un problema, que es massa avariciosa, sempre vol tenir més!

I si fossem sers més espirituals? Potser passaria com a l'edat mitjana. El poder el té l'església que és la més rica. Perquè? Pos, perquè s'han equivocat a ficar al càrrec més alt una persona avariciosa. Totes les persones poden i desitgen, però es pot en certa mesura. Com deia un filòsof famós, la teva llibertat s'acaba on comença la de l'altre (ui!, molts parlars i molts autors, però poca xixa per alimentar a la humanitat devoradora de més [ho dic en ironia]). Sento que d'aquí poc canviaran les coses, i tinc por.

Grècia cau, la Borsa se desploma. Cada vegada hi ha més descobriments científics, i més pel·lícules de terror i de caòtiques de la fi del món o que algun mal se'ns acosta. Que potser la humanitat ja fa temps que ho sap però la majoria no ho vol acceptar? O es que tan forta es la evolució humana que ens vol dir a la nostra pròpia extensió? Cada dia tinc més por.

Demandes per ser un pare imprudent i confiat. La pela és la pela deia l'empresari xuclador de la societat més perjudicada. Per menjar, diners; per vestir-se, diners; per comunicar-se, diners; per veure, diners; per tenir salut, diners;...

Que no caçaven animals i collien hortalisses?, que no existien els teixidors?, que no tenien el correu per carta?, que podien veure del riu perquè no estava contaminat?, que no tenien remeis casolans?... L'únic, potser, que no canviaria és la comunicació i la salut que tenim avui en dia, el demés cadascú que s'espavili.

Potser llavors crearíem un caos, això tampoc interessa, però només s'hauria d'organitzar tres coses, el menjar, el veure i el benestar. Es que només per ser iguals, és a dir, d'igual a igual, els diners no haurien d'existir! Posem el cas que el meu fill vol un canari i jo sóc cuinera, invito a una bona teca al propietari del canari i ell a canvi me'l dona. Això se'n diu o se'n deia Amistat.

 ----     ----     ----

Com ja he dit al principi són reflexions molt paranoiques abans d'anar a dormir, però vos volia mostrar el bitxet que sempre em corre per dins en el moment de pensar en el futur. És clar, que parlan del futur tot pot semblar utòpic...

Aix... i continuo tenint por.