Qui no s'ha besat mai baix l'aigua o davant la mar o davant la mar en una nit d'estiu. On la brisa et refresca un cos que cada cop que toca l'estimat/da s'envermelleix. Qui no ha assaborit mai uns llavis salats, amb els cabells encarcarats i la pell granulosa d'aquella sal que no ha volgut tornar a la mar. On de fons s'escoltava la xurria de la riba del mar, i que per posar la cirereta s'escoltaven uns quants xiscles de nens i nenes jugant al fons del passeig.
No es així com es sent l'amor d'estiu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada