la mística de buscar feina..

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida!

Com que no tinc gaire a dir de la meva vida quotidiana ja que la trobo massa comuna, jeje, aquí us deixo un altre petit relat que fa temps vaig escriure i que l'he retocat.

En dir això es va aixecar i es van dirigir cap a la porta. No van agafar cap mitjà de transport i la Guinea els va seguir a una certa distància. Van passejar gairebé tot el poble, fins i tot van creuar varies platges fins arribar a un past amb diferents arbres silvestres, plantes de diferents colors que feien un precios mosaic multicolor, flors amb extranyissimes composicions geomètrique que en Dante no havia vist mai.

Al cim d'un turó del past hi havia una casa bastant gran on si veia un rètol a l’entrada: Herbalism Remedies. El noi es vas va estranya de que el portessin allí, ja que sabia que per a treballar d’herbolari havies de saber moltíssimes coses sobre els vegetals i a més a més la teva gemma havia d’estar associada amb la curació. Van travessar la porta d'entrada, era un espai molt reduït, ple de prestatgeries amb tot de pots de diferents tipus d’herbes i d'objectes desconeguts per a en Dante. No hi havia massa llum, solament alguns rajos aconseguien entrar dins d’aquella sala tan estranya. La pols s'arremolinava per tots els cantons de l'estança i pareixen petites volves de neu suspeses en mig de l'aire atapeït d'estranyes olors. Al fons de la botica hi havia una gran butaca descolorida, envoltada per centenars de llibres, revistes i folis escampats per tot arreu. Allí ajagut reposava un home vell, prim, tenia una barba espessa i blanca. Portava una camisa grogenca i uns pantalons curts, estripats i bruts.
          - Bona tarda, que podria parla un moment amb vostè? – va demanar l'acompanyant d'en Dante.
El vell va aixecar la vista mirant-los inexpressiu i va fer un moviment d’assentiment amb el cap.
          - Noi, espera a fora si us plau.

En Dante va obeir les paraules de l’acompanyant i es va dirigir cap al jardí de l’entrada. Es va fixar amb la quantitat de plantes, flors i arbres silvestres que envoltaven tot l’edifici. Aquest tenia un cert estil nòrdic amb no gaires finistres, la majoria massa brutes per veure-hi a travès. Els camps es veien molt ben cuidats però en cap lloc es veia ni  graners, ni cap tipus de magatzem per a la collita d’aquests vegetals.

L’acompanyant va sortir de la botiga, quan estava distret mirant com la Guinea jugava amb uns quants insectes saltadors.
          - Ja tens la feina començaràs demà al mati. - li va anunciar.

Espero que us així agradat i transportat a un altre món no molt diferent del nostre.

gee.