Alina

Alina

Benvinguts a Olor a gespa humida,

Avui vull continuar en la fragant història de les tres aventureres. Espero que us agradi la història de la Alina!

-..........-

Després de sentir el relat de la Irais la Aina es va veure impulsada per explicar també la seva història:

Els meus pares eren amants de la mar. La meva mare tenia una peixateria en poble costaner i el meu pare era pescador. Quan era petita el meu pare se'n va anar, una de les moltes vegades que anava a pescar, però el dia que havia de tornar no vam veure arribar ni el seu vaixell, ni a ell. El vam donar per mort. El meu poble era molt transitat per viatgers i sempre em quedava esmaperduda en sentir les seves històries. 

Des de ben petita havia volgut anar a viure aventures i fer-me molt rica així els meus pares no s'haurien de preocupar més pels diners, ja que era la font principal de les seves disputes. Fins que un dia em vaig decidir a dir-li a la meva mare que marxava de casa. En un primer moment no s'ho creia, però en veure que la meva decisió era ben ferma no s'hi va poder negar.  Em va donar els diners suficient per passar una setmana així s'asseguraria que després tornaria. Li vaig jurar que l'aniria visitant i li enviaria correu, tot hi que la vaig deixar amb els meus germans petits que l'ajudarien amb la botiga. 

Amb llàgrimes als ulls, ens vam dir adéu amb tots els meus germans envoltant-la. I vaig fugir amb el primer vaixell que salpava de la ciutat. El vaixell on viatjava va naufragar i em vaig despertar en aquesta platja, que des de llavors s'ha convertit amb la meva casa, m'alimento del peixos de la mar i dels fruits silvestres que em donà el bosc. El que no m'esperava mai es arribar a conèixer alguna altra persona, ja que no em vaig atrevir mai anar més endins del bosc, el qual envolta la platja.

En acaba de dir això les dos noies es van mirar, comprenent que ambdues havien patit molt. Es van fondre en una abraçada, la qual va significar l'inici d'una gran amistat.