Ficció o no?¿?

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida! Avui us porto un petit relat sobre cavalls i les seves aventures, relacionant el transport antic amb el futur.

Una motair

Després de les classes tan avorrides que havia tingut, ja tenia la tarda lliure. Normalment anava amb les amigues a donar una volta, però el dimarts li tocava anar a l'hípica. La Lorena era una fanàtica dels cavalls, era la seva afició més gran. Anava a una escola d'hípica que estava a les afores del poble. A les quatre de la tarda si va dirigir amb la motair. Pel camí sempre veia cases i masos on tots els gossos no paraven de lladrar al seu pas.


En arribar a l'escola va veure uns nens que jugaven amb el ponis. Va aparcar la motair a l'aparcament i se'n va anar amb la motxilla als vestidors per posar-se la vestimenta per muntar. En acabar va anar a buscar la seva euga, és deia Nora i la tenia molt ben ensenyada. La euga tenia un pelatge molt bonic, llis i platejat. Li va posar totes les regnes i la cella quan va estar preparada va posar un peu al estrep i va muntar al seu llom.

Primer la Lorena va donar dos o tres tombs però després va decidir anar a passejar per fora l'escola, ja que tenia 18 anys i la deixaven anar. En el moment que creuava la porta va veure un cavall que anava al trot cap on era ella. Al aturar-se el va reconèixer.

• Que et puc acompanyar? - va dir el noi.
• Si no tens res més a fer, és clar que sí.

Lorena i Nora

En Jan era el fill de l'amo de l'hípica. La veritat és que li queia molt bé i més d'una vegada s'havia sentit atreta per ell. Encara que tinguis un any menys que ella pareixia molt adult i responsable. Ja eren les sis de la tarda quan van arribar a una petita plaça en mig de la muntanya. Van baixar del cavall i van estar mirant la posta de sol. Callats, en silenci. Sentint com tots els animalons i plantes acomiadaven el sol darrere les muntanyes. Prop d'allí hi havia un petit barranc que feia de drecera per arribar a l'escola.

• Que et pareix si agafem la drecera? - va preguntar en Jan.
• Però no es perillòs? S'esta fent fosc...
• Si, però si anem ràpid arribarem quan encara hi haurà llum.
• mmm...
• Va dona una mica d'aventura va bé de vegades! - va encoratjar-la.
• Som-hi doncs!

Quan van començar a baixar pel barranc el sol estava desapareixent darrere les muntanyes. El barranc no tenia molta pendent però era rocós i estava humit per les últimes pluges.

• I si anem més ràpid? - va preguntar la Lorena.
• N'estas segura?
• Així arribarem més aviat.

Llavors van començar anar al trot, encara que es veia molt perillós van continuar. Quan ja estaven arribant es van trobar amb unes roques d'una esllavissada que no feia gaire que s'havia produït i que els hi barrava el pas amb els cavalls.

• I ara que fem? - va dir la Lorena.
• Doncs haurem de creuar-ho però serà millor baixar del cavall.

L'esllavissada

En Jan va poder passar sense problemes però la Lorena no podia passar bè, perquè la Nora estava molt nerviosa. Quan es va tranquil·litzar una mica la va començar a ajudar a pujar amb les regnes ven subjectes. En el moment que ja estaven apunt de passar a l'altra banda és van sentir els lladrucs d'un gos. La euga es va espantar i va fer uns quants passos en fals. La Nora començava a lliscar cap enrere i això va fer que es desequilibres i caigués al terra lliscant encara amb més velocitat. La Lorena intentava fer el que fos per aturar-la però es va entrebancar amb una roca i va caure al costat de l'euga la qual anava cada vegada a més velocitat. La cara d'horror de la Lorena mai se li va borra de la ment d'en Jan que ho va observar tot des del cim del monticle paralitzat. 

-----

És va despertar en mig d'uns matolls. Devien ser les 11 del matí, els ocells no paraven de cantar les seves precioses melodies. Llavors se'n va recordar del que havia passat i es va començar a tocar tota espantada per si sabia fet mal. És va sorprendre perquè no tenia ni una sola rascada en tot el cos. Quan es va adonar del seu voltant. Es trobava en un paisatge totalment diferent, amb colors brillants i animals salvatges que no s'espantaven de la seva presencia, tot un espectacle per als seus ulls.