La tortuga feliz

TOTHOM A BALLAR!

Objectiu:

Disfrutar de la vida

Com lligar

Com lligar sense ser un mal educat o un pervertit.

Lo millor de tot són els comentaris del video al youtube!

Sensacions de la vida

Afegiria:

L'olor d'un llibre nou.

La sorpresa (qualsevol que sigui positiva).

La primera vegada de l'any que els peus són banyats pel mar.

Conduir pel delta sense pressa (només ho entendran els que hagin estat al Delta de l'Ebre).

L'olor del café al bon dematí.

Dormir amb la teva mascota.

La vergüenza ajena (de vegades pot resultar molt divertida).

Deixar-te anar quan balles i escoltes cançons.
Ser conscient del tacte.

Ep! I com no: l'olor a gespa humida ;)

Exceso de futuro

Anticipación y preocupación excesiva por desgracias o problemáticas futuras, acompañado de un sentimiento desagradables y/o síntomas somáticos de tensión.

-··-
Reflexión
Cuando me amé de verdad... Por Charles Chaplin
Cuando me amé de verdad, comprendí que en cualquier circunstancia, yo estaba en el lugar correcto y en el momento preciso. Y entonces, pude relajarme.

-··-

Información

"Se gentil con ti mismo, lo estas haciendo lo mejor que puedes!"

27/28 Agost

Somio que estic a casa meva (però no és la casa on jo visc, ni on jo he viscut, simplement noto que aquell edifici és la meva casa) que estic en amics; gent coneguda, velles amistats, nous amics..., hi ha nens corrent pel passadís ben il·luminat, decorat, amb les parets molt altes, escales de fusta, paper pintat de color verd fosc a la paret, ... A la majoria de la gent no li enfoco la cara, no li miro el seu rostre.

En un moment donat uns 4 amics baixen a la sala de jocs/cine (soterrani reformat bonic) i si troben una persona morta seguda en una cadira de despatx negra. Jo vaig darrere d'ells escoltant el que diuen. La persona te la pell de la cara arrancada i apartada com si fos la porta d'una finestra i mostra una altra cara sota. No es reconeix cap de les dues cares però els meus amics diuen que es Gemma (jo) i jo mateixa els hi dic que no pot ser. Llavors uns es queden per netejar tota la sang de les parets i el terra i els altres van cap a dalt a distreure a la gent perquè no baixin. 

Uns nens (un nen i una nena) que volien baixar els hi dic que no, que puguin amb l'ascensor cap d'alt que s'ho passaran millor. Les dones de mitjana edat, que estaven xerrant a la porta, marxen. Els joves es posen a jugar a cartes al mig del passadís, reconec a diverses persones però sobretot a Serrià i a Manco, un al costat de l'altre (Les seves cares estan envellides, aparenten 40 anys, però el seu cos es veu jove). Em poso a jugar amb ells, en un moment giro el cap i veig com els nois que s'havien quedat al soterrani treuen al carrer una bossa de brossa amagada davall duna cadira de rodes. 

Continuo jugant un moment amb ells i me'n vaig. Surto al carrer a aparcar el cotxe lluny perquè cada vegada hi ha més gent. Condueixo fins a un descampat que hi ha un parell de trens vells que pareix que no funcionen i aparco al davant d'un d'ells. Els meus pares m'esperen a l'andana. Mentre parlo amb ells una munió de gent va apareixent a l'andana. Fins que se sent el xiulet del tren. Giro el cap i penso que passarà per l'altra via perquè en la que estic aparcada està en desús, però no ho fa i llavors desperta el tren vell i comença accelerar fins que uns 5 m més tard xoca amb la part posterior del meu cotxe. El tren tira enrere i una altra vegada endavant i torna a xocar. No para. Jo vaig corrent cap al cotxe per intentar entrar-hi dins i apartar-lo, veig que diversos cotxes que també estaven allí aparcats troben una sortida de l'estació i els segueixo amb el meu cotxe. 

Per fi surto, i aparco al darrere de l'estació. Parlo en els meus pares que m'esperen allí, m'enfado i marxo un altre cop a la casa. Aparco al davant que hi ha un pàrquing de camions. Intento frenar per aparcar darrere d'un crosscountry negre però el cotxe no frena, no va molt de pressa però no frena, fins que m'accidento amb la part del darrere d'una furgoneta de color taronja. No és un xoc frontal sinó com una espècie de rascada i xoc contra la roda del darrera en quasi paral·lel. Surto del cotxe, arreglo el dany causat a la furgoneta. Hi ha una casa vella al darrere, d'on surt un home armat amb una escopeta i un gos lladrant i m'està cridant que me'n vaig d'allí.  Jo el veig gesticular però no sento la veu. Entro dins del cotxe i me'n vaig. Aconsegueixo aparcar-lo al lloc inicial darrere del crosscountry negre. 

Baixo del cotxe i travesso el carrer. Ja es negra nit. Mentre creuo, un cotxe policia xoca contra un altre cotxe blanc que anava molt ràpid i creen una explosió. Arribo a la porta de la casa convertida amb un antre. Entro dins i la primera persona que em trobo es Berta que va vestida com una gitana bruixa que tira les cartes. L'antre és molt fosc alguns racons i amb focus de llum que només il·luminen un rogle, també esta decorat amb molta fusta, troncs d'arbres prims i blancs, i parets de fusta antiga. Segueixo cap endavant, entro al bar i veig cares que no conec, gent estranya. Em fan una foto amb flaix i llavors veig la taula dels amics. Una taula de pòquer. Em diuen que volen jugar a l'estrip pòquer. M'apunto. Hi ha una altra noia, molt pareguda a mi seguda al meu costat. Davant meu, Serrià i Manco i a la meva dreta, uns nois joves d'una colla que havia tingut. Comencem a jugar i sempre em toca a mi treure'm la roba. Ells se'n riuen però no en malicia, fan gracia. 

Deixo de jugar, em vesteixo i vaig cap al soterrani. El veig tot net, arreglat, amb molta llum, gairebé com si hi hagués el sol dins de l'habitació i està sense sang, ni mort. Em giro i em veig a Sandy corrent cap a mi i em dóna un comandament del garatge de l'apartament. Li pregunto perquè em dóna el comandament. No em contesta i cada vegada entra més gent, sobretot joves, adolescents, gent amb molta vida i somrient. Els hi veig les cares, els hi miro la cara de felicitat. Em desperto quan vaig cap a la porta blanca i lluminosa d'on surt aquesta gent.

L'estiu de l'amor

´

Qui no s'ha besat mai baix l'aigua o davant la mar o davant la mar en una nit d'estiu. On la brisa et refresca un cos que cada cop que toca l'estimat/da s'envermelleix. Qui no ha assaborit mai uns llavis salats, amb els cabells encarcarats i la pell granulosa d'aquella sal que no ha volgut tornar a la mar. On de fons s'escoltava la xurria de la riba del mar, i que per posar la cirereta s'escoltaven uns quants xiscles de nens i nenes jugant al fons del passeig.

No es així com es sent l'amor d'estiu?

Abrazos delineadores

Uno que dure y que te llene d'amor.

Y si puede ser infinito mejor.

Escoltar sense perjudicis

Respectar

Fa Temps...

Benvinguts i benvingudes un cop més a Olor a gespa humida. 

Com bé sabeu, no solc actualitzar gaire el bloc. Però sempre intento posar escrits de qualitat (o almenys crec que ho són). Cuidar un bloc no és molt fàcil. Al principi ho pareix perquè estàs entusiasmat i tens ganes de ficar, compartir i escriure moltes coses, però... ha mesura que vas tenint-lo i conservant-lo set fa més difícil de escriure coses noves i de no posar qualsevol tonteria que et vingui pel cap. És molt difícil mantenir el teu bloc ben alimentat de comentaris i de texts enginyosos. Així que pararé de molestar-vos amb aquesta gran filosofada i aniré per feina!

Ara ja no es diu Fotolog sinó... PINTEREST!

Truly Free - Servidor Americà

Hola Aioners! 

Fa temps vaig fer un tutorial per entrar a jugar a Aion de manera pirata pel servidor privat de Infinite Aion. En aquells temps per a jugar a Aion s'havia de pagar però ara no. He estat jugant al Aion europeu (també anomenat Free-to-Play), el servidor del qual el porta GAMEFORGE, i que no esta malament però esta bastant restringit. I ara estic provant el Aion Americà (també anomenat Truly Free), el servidor del qual el porta NCSoft, i m'esta agradat bastant més.

Eleccions 25-N

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida!

Cada vegada més s'aproximen les eleccions al Parlament de Catalunya... i cada vegada em sento més indecisa... Per això he decidit mirar-m'ho bé. He entrat dins de la pagina web de la generalitat on posa tota la informació sobre les eleccions i he anat a veure les candidatures presentades i després les candidatures proclamades de Tarragona (què és la meva província).

Total i per resumir:

α Celestial Ω

Benvinguts i Benvingudes, un cop més a Olor a gespa humida!

Aquesta vegada us explicaré una història com una altra, però amb un idioma diferent. El castellà. Personalment no crec que se'm doni tan bé escriure en castellà que en català, però bé que s'ha d'intentar, oi? Doncs el petit relat d'avui ens parla d'un noi normal i corrent que viatja amb cotxe, i creua un túnel desconegut. Aquest túnel el transporta a un món paral·lel considerat el món celestial.

Ficció o no?¿?

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida! Avui us porto un petit relat sobre cavalls i les seves aventures, relacionant el transport antic amb el futur.

Una motair

Després de les classes tan avorrides que havia tingut, ja tenia la tarda lliure. Normalment anava amb les amigues a donar una volta, però el dimarts li tocava anar a l'hípica. La Lorena era una fanàtica dels cavalls, era la seva afició més gran. Anava a una escola d'hípica que estava a les afores del poble. A les quatre de la tarda si va dirigir amb la motair. Pel camí sempre veia cases i masos on tots els gossos no paraven de lladrar al seu pas.

L'esprint!

Hooolaa!! Benvinguts a olor a gespa humida!

Buff! Quan de temps sense escriure res! Que em trobàveu a faltar? Trobo que no ;) De totes maneres aquí estic en ganes de tornar a escriure! Però compte perquè la setmana que ve tinc un examen molt important de Català! Sí, sí, estic fent el Nivell D de Català, tot un màster, i, és clar, també tenim un examen.

De totes maneres aquest estiu ja el tinc mig planificat, i ho estarà del tot quan d'algun lloc que he enviat el currículum em diguin que estic dins de l'equip de monitors o l'equip de mestres. Una miqueta de platja, de muntanya, una mica d'estudi i de feina. Tot un complet! Fins hi tot ja tinc una idea del que faré el curs vinent, tot i que depèn de trobar feina!

Espero que esteu tots molt bé! Molts petons i abraçades! Fins la setmana que ve!

gee.

Va de Titelles #

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida! Un bloc personalment meu, en el que hi publico tot allò que vull, amb qualsevol de les temàtiques que existeixen en aquest món. I precisament avui, toquen les titelles!

Que sabeu que són les titelles? Es van començar a donar a conèixer l'any 1915. Tenen un d'origen expressiu, probable imitació de la veu aguda (ti-ti) amb què el titellaire estrafà les veus dels ninots. Però exactament que és una titella? Doncs, qualsevol ninot o objecte manipulat que reemplaça l'actor en el joc escènic. Es pot trobar la titella de fils, anomenada: Marioneta; i la titella de guant, anomenada: Putxinel·li; entre d'altres.

Tot i així, titella te més d'un significat, també s'anomena titella un ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels motacíl·lids (Anthus pratensis), semblant a la piula, però de color groc verdós a les parts superiors i amb el pit més llistat.

Alina

Alina

Benvinguts a Olor a gespa humida,

Avui vull continuar en la fragant història de les tres aventureres. Espero que us agradi la història de la Alina!

-..........-

Després de sentir el relat de la Irais la Aina es va veure impulsada per explicar també la seva història:

Els meus pares eren amants de la mar. La meva mare tenia una peixateria en poble costaner i el meu pare era pescador. Quan era petita el meu pare se'n va anar, una de les moltes vegades que anava a pescar, però el dia que havia de tornar no vam veure arribar ni el seu vaixell, ni a ell. El vam donar per mort. El meu poble era molt transitat per viatgers i sempre em quedava esmaperduda en sentir les seves històries. 

Rebelde way! Segona entrega

Aquí tenim la segona entrega, espero que us agradi!

Rebelde way! Primera entrega

Quines èpoques... 

BENVINGUTS i benvingudes un cop més a Olor a gespa humida!!! (de fondo: visca, ueee, uUuUu!)

Doncs avui us delectaré amb unes rimes i poesies de les típiques que es ficaven com a dedicatòria o per riure, digues-li com vulguis, a les agendes dels companys, en l'època que jo estava estudiant la ESO (Educació Secundaria Obligatòria). Començem!

Reflexions paranoiques :S

Si no voleu, no cal que ho llegiu, són uns pocs dels pensaments quan tinc abans d'anar-me'n a dormir quan repasso tot el que ha passat durant el dia. I tot arran d'un petit comentari d'un polític que per no votar un assumpte a favor, la borsa ja es desplomava. El comentari que va fer, va ser dels més savis que he sentit d'un polític: Si pel meu vot la borsa s'ha de desplomar, vaja sistema econòmic que tenim.... 

Irais

Irais

Benvinguts un cop més a Olor a gespa humida!

Aquest cop us vull presentar les meves tres aventureres! (de moment només ni ha dos) però aniré escrivint d'on provenen i perquè es troben en aquell lloc i moment determinat.

-..........-

Vaig tocar amb el cap fort al terra, i vaig notar un regalim calent que em queia coll avall. L'Alina em va venir a socorre tan aviat com va acabar de matar a aquelles vesties infernals. Em creia que m'enduria la meva historia a la tomba però l'instint de que recordessin va ser més fort. Entremig d'aquell rebombori de paraules que em tirava la Alina, li vaig cridar: